President Mas: "Estem decidits a tirar endavant la consulta, la farem legalment i, si pot ser, d'acord amb l'Estat"
Els presidents Mas i Rajoy, aquest matí a la Moncloa
Artur Mas lliura a Mariano Rajoy un document en què planteja 23 temes sobre l’economia, el finançament i els serveis públics essencials, com la salut, l’ensenyament i els serveis socials
Després de reunir-se durant dues hores i mitja amb el president Rajoy, Artur Mas destaca que “hi ha un clima de diàleg obert”
Davant la negativa de l’Estat a la consulta, el president Mas insisteix que “els problemes de legalitat que hi pugui haver es poden resoldre amb voluntat política”
El cap del Govern explica que “venia disposat a escoltar, però no hi ha hagut cap proposta alternativa concreta per part de l’Estat”
El president de la Generalitat insisteix que “no hi ha pla B, hi ha un sol pla, que és votar”, perquè “volem escoltar la gent i facilitar que es pugui expressar a les urnes”
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha refermat davant del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, la seva voluntat de convocar el poble de Catalunya perquè pugui decidir democràticament el seu futur polític. “Estem decidits a tirar endavant la consulta, tenim data, pregunta i majoria social i política, i ho volem fer legalment i, si pot ser, d’acord amb l’Estat”, ha assegurat el cap de l’Executiu en una compareixença de premsa posterior a la reunió.
Després de reunir-se durant dues hores i mitja amb Mariano Rajoy a la Moncloa, Artur Mas ha destacat que “hi ha un clima de diàleg obert, que permet anar parlant i això per si mateix ja és positiu” i ha afegit que, malgrat el desacord amb la consulta, “avui no és el final de res, no s’han tancat les portes”. “Des de Catalunya hi ha voluntat explícita de diàleg i per aquest motiu vam promoure la reunió”, ha explicat.
Durant la compareixença informativa, que ha ofert a la seu de la Delegació del Govern de la Generalitat a Madrid, el cap de l’Executiu ha explicat que la resposta de Mariano Rajoy davant la convocatòria de la consulta “ha estat la mateixa de sempre, que la consulta, des del seu punt de vista, no és legal”. A la qual cosa Artur Mas ha contestat que “els problemes de legalitat que hi pugui haver es poden superar amb voluntat política”.
“Estem infrafinançats”
El cap de l’Executiu ha assenyalat que ha lliurat al president Rajoy un document en el qual li planteja 23 temes que afecten l'economia, les finances públiques de Catalunya i especialment els serveis públics essencials, com la sanitat, l’ensenyament, i els serveis socials. En aquest sentit, Artur Mas ha explicat a Mariano Rajoy que Catalunya està “infrafinançada” i aquesta circumstància “posa en perill la qualitat dels serveis públics”. El president Mas ha transmès al president Rajoy que “hi ha maneres que les autonomies en general, i Catalunya en particular, estiguin més ben finançades”.
En aquest sentit, Artur Mas ha recordat a Mariano Rajoy que el model de finançament que en aquest moment està vigent ja hauria d’haver estat substituït d’acord amb les lleis espanyoles, ja que l'1 de gener passat hauria d’haver entrat en vigor el nou. El president ha conclòs que en aquest tema les institucions de l’Estat “fan exactament el contrari del que diuen que s'ha de fer: no compleixen les lleis”.
El president de la Generalitat ha revelat que el president de l’Estat li ha dit que en els propers dies es podrien prendre decisions per alleugerir la càrrega financera que representen els interessos del FLA per a les comunitats autònomes. Artur Mas ha subratllat que “seria positiu, perquè ens podria permetre complir amb l’objectiu de dèficit mantenint la qualitat dels serveis públics, com desitgem”.
Artur Mas també ha explicat que ha parlat amb Mariano Rajoy de temes com les infraestructures, i ha esmentat els accessos viaris i ferroviaris als ports de Barcelona i Tarragona o de la connexió entre el centre de Barcelona i la T1 de l’aeroport del Prat. També han tractat de la “recentralització de competències a nivell de l’Estat”, com amb les lleis d’unitat de mercat o de les administracions locals, o del model educatiu i el decret Wert, que ha qualificat com d’“invasió competencial absurda, però dolorosa”.
Cap proposta alternativa
Durant la seva compareixença, el president Mas ha explicat que ha anat a la reunió amb el president Rajoy “preparat per escoltar”, però s’ha trobat amb què “no hi ha hagut cap proposta alternativa més enllà de dir que la consulta no es pot fer perquè és il·legal”.
Preguntat per la possibilitat d’una tercera via, el president Mas ha respost que “la proposta ha de ser de l’Estat, i no la materialitza”. En aquest sentit, ha criticat que en la reunió que Mariano Rajoy va mantenir dilluns passat amb el nou líder del PSOE, Pedro Sánchez, “ràpidament es van posar d’acord -curiós perquè pràcticament l’únic punt en què es van posar d’acord - que no podem votar el 9-N”, però no van arribar a cap acord sobre una possible reforma de la Constitució. La qual cosa, ha afirmat, “és una demostració evident que a l’Estat els dos grans partits no estan d’acord amb una tercera via”.
Només hi ha un pla: votar
En un altre moment de la roda de premsa, el cap del Govern ha explicat que en el procés pel dret a decidir “no hi ha pla B, hi ha un sol pla que és votar però és un pla que té fases” i ha afegit que “una de les fases principalíssima és el 9 de novembre”.
Davant la negativa del president Rajoy a la consulta, el president Mas ha assenyalat que “nosaltres hem de seguir el nostre guió, que està establert, sempre recordant que avança per fases, però avança”. Artur Mas ha reiterat el seu compromís de cridar el poble de Catalunya a les urnes i ha explicat que “no pretenem imposar res, sinó escoltar la gent i facilitar que es pugui expressar a les urnes”.
El president de la Generalitat també ha assenyalat que aquesta tarda trucarà als responsables de les formacions polítiques catalanes que donen suport a la consulta per informar-los personalment de la reunió amb el president Rajoy.
El CATN conclou que la independència suposaria un guany fiscal d'11.600M d'euros i garanteix la viabilitat de les pensions
El Consell Assessor per a la Transició Nacional completa la seva tasca i entrega una darrera remesa de vuit informes al Govern. Els divuit informes que el CATN ha lliurat a l’executiu català conformaran el llibre blanc de la Transició Nacional
Aquesta nova i última remesa inclou estudis sobre les relacions comercials entre Catalunya i Espanya, la integració a la comunitat internacional, la viabilitat fiscal i financera, la Seguretat social catalana, el poder judicial, entre altres.
El Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) ha lliurat avui al Govern, en una reunió al Palau de la Generalitat, els vuit informes sobre el procés que restaven pendents: “Les relacions comercials entre Catalunya i Espanya”; “Autoritats reguladores i de la competència i estructures administratives exigides per la Unió Europea”; “La integració a la comunitat internacional”; “El poder judicial i l’Administració de justícia”; ”La seguretat social catalana”; “La successió d’ordenaments i administracions”; “La seguretat interna i internacional de Catalunya” i “La viabilitat fiscal i financera d’una Catalunya independent”. Amb aquests són divuit els informes que el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ha entregat a l’Executiu.
El presidentdel CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer, acompanyat del conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha explicat, en roda de premsa, el contingut d’aquests nous informes que se sumen als deu que ja s’han presentat.
El Consell Assessor per a la Transició Nacional té l’encàrrec del President de la Generalitat i del Govern d’identificar i impulsar les estructures d’Estat i tots els aspectes necessaris per dur a terme la consulta sobre el futur polític de Catalunya.
El conseller de la Presidència ha remarcat “la immensa feina” feta pel CATN a través de 53 reunions que han quedat plasmades en 1.366 pàgines, una feina que quedarà recollida en “el llibre blanc per a la transició Nacional” i que amb tota probabilitat podrà ser presentada el proper mes de setembre. El conseller de la Presidència ha insistit en la importància que “el conjunt de la ciutadania tingui a la seva disposició tota la informació necessària per escollir la seva legítima opció amb coneixement de causa de les conseqüències”.
Entre els informes entregats avui destaca el dedicat a la viabilitat fiscal i financera d’una Catalunya independent, que conclou que la independència de Catalunya, a més de representar la desaparició del dèficit fiscal (un 8% del PIB català de mitjana i uns 16.000 milions d’euros), aportaria “un clar benefici per a la Generalitat al poder disposar d’uns recursos de més cada any (guany fiscal) a l’entorn d’un 6% del PIB català” que podria tenir un “efecte multiplicador rellevant” sobre l’economia catalana, tal i com ha afirmat el president del CATN.
Per calcular les despeses i els ingressos addicionals que obtindria el nou Estat, que fa a partir de les balances de 2011,l’Informe empra el mètode del flux-monetari, llevat del cas de les despeses relatives a defensa i política exterior que considera més acurat fer servir el mètode del flux càrrega-benefici.
Segons conclou el CATN, el resultat és “un guany fiscal que, amb dades del 2011, hagués estat d’uns 11.600 milions, el que representa un 5,9% del PIB”.
Aquesta xifra s’obté després de fer diversos càlculs: una vegada quantificades les despeses i els ingressos públics addicionals d’una Catalunya independent, es posa de manifest que els ingressos són “notablement superiors a les despeses comptabilitzades, i proporcionen un guany fiscal de 5.810 milions d’euros per a les arques de la Generalitat”.
A aquesta quantitat “cal sumar 7.184 milions que el nou Estat deixaria de pagar en no haver de participar en la futura amortització del deute de l’Estat espanyol”. Hauria d’assumir la part del deute corresponent, però no el derivat de la futura amortització de la part del deute que correspondria a l’Estat espanyol.
Per contra, afegeix1.400 milions, que és el “cost de les despeses que hauria assumir el nou Estat com a contribució per integrar a determinades organitzacions internacionals com la UE”.
Finalment, l’informe es planteja la qüestió fonamental de com podria finançar-se el nou Estat durant els primers mesos de funcionament si l’Administració tributària catalana no pogués exercir a ple rendiment la seva funció de recaptació d’impostos.
En un escenari de col·laboració amb l’Estat espanyol no hi hauria d’haver cap problema de finançament, ja que les noves competències a assumir haurien d’anar acompanyades dels corresponents recursos que provindrien dels impostos de l’Estat espanyol actualment recaptats a Catalunya, els quals passarien a ser del nou estat.
En cas de no acord, l’informe apunta un seguit de vies alternatives de finançament del nou Estat: sol·licitud de préstecs a entitats financeres, emissió de deute, emissió de bons... per fer front a les despeses inicials, que es quantifiquen en uns 4.500 milions d’euros mensuals.
Seguretat Social i Pensions
Pel que fa a l’informe dedicat a la Seguretat Social Catalana, Viver i Pi-Sunyer ha assegurat que “el nou estat hauria d’estar en disposició de seguir pagant les pensions i les prestacions de la Seguretat Social de les persones que les estaven percebent”.
El CATN considera que “des del primer moment” de la creació d’un eventual nou Estat català aquest ha de disposar d’un sistema de Seguretat Social “capaç” de pagar amb tota normalitat les pensions i altres prestacions de la seguretat social a les persones que el dia anterior les percebien, “en les mateixes condicions que fins ara, sigui quin sigui l’escenari en què es desenvolupi el procés d’independència”.
Des d’aquesta perspectiva, l’informe analitza, d’una banda, quina estructura orgànica, de govern i gestió, hauria de tenir la seguretat social catalana que caldria crear, quines funcions hauria de realitzar i com les hauria de portar a terme. I d’altra banda, analitza una qüestió específica però molt rellevant: la de la sostenibilitat econòmica de les pensions i, més concretament, de les pensions de jubilació.
L’informe també assenyala les dues vies per aportar els recursos necessaris, en cas que quan es proclamés la independència persistís l’actual dèficit de la Seguretat Social: en el cas d’un procés d’independència pactat, “una part del fons de reserva s’hauria de traspassar al nou Estat català i,en el cas d’un procés d’independència no pactat, o en el cas d’una negociació que s’allargués en el temps, uns anys més enllà de la independència efectiva, el nou Estat català “podria cobrir el dèficit amb els pressupostos ordinaris de la seva hisenda”. En aquest sentit, el president del CATN ha precisat en roda de premsa que “el saldo de la Seguretat Social a Catalunya ha estat tradicionalment millor que a la resta de l’estat espanyol amb superàvit des de 1997 fins el 2008” i ha afegit que “el superàvit a Catalunya sempre ha estat més important que a Espanya i quan hi hagut dèficit sempre ha estat inferior a l’espanyol”.
Resum dels informes
Relacions comercials entre Catalunya i Espanya
L’informe onzè del CATN, dedicat a les relacions comercials entre Catalunya i Espanya, posa en relleu la diversificació de les exportacions catalanes. En aquest sentit, el document dibuixa diversos escenaris de futur, tot recordant, en primer lloc, que els efectes d’una hipotètica independència de Catalunya sobre les relacions comercials amb Espanya “seran més intensos en els productes finals o de consum, que en els intermedis o de capital (i aquests darrers signifiquen els 2/3 de les exportacions des de Catalunya a la resta d’Espanya)”; i en segon lloc, que les exportacions catalanes “s’han produït usant productes intermedis importats de la resta d’Espanya, i de l’exterior”.
Considerant aquests factors, el guany fiscal anual per a la Generalitat seria tres cops més respecte la hipotètica pèrdua en PIB català a curt termini associada amb la caiguda del comerç català amb Espanya –que difícilment superaria el 2% i en un període sempre superior a un any. A més, a llarg termini, la capacitat dels exportadors catalans per innovar i competir serien molt més importants, així com les polítiques públiques que el nou Estat implementés per facilitar l’activitat productiva.
El document també recomana la diligència de les institucions públiques catalanes a l’hora de d’alleugerir les dificultats per a la creació d’empreses a Catalunya “amb la promoció d’un entorn més favorable al desenvolupament d’iniciatives econòmiques”.
Les autoritats reguladores de la competència
Un altre dels aspectes analitzats pel CATN són les estructures legals i administratives de la Generalitat d’avui. Ho fa en l’informe dotzè sobre les autoritats reguladores, on estudia si en una Catalunya independent es compliria ja el Dret Europeu en diferents matèries.
El document conclou que un eventual Estat català independent, si volgués ser membre de la UE, “hauria de crear les autoritats nacionals de regulació i de la competència exigides per la Unió i hauria de fer-ho d’acord amb els requeriments que imposa el dret europeu.” I puntualitza: “de fet, seria convenient que ho fes així fins i tot si estigues fora de la UE ja que les regles europees en aquesta matèria són molt àmpliament acceptades com a regles de bon govern en l’àmbit de la regulació de sectors de serveis.”
Durant la primera etapa de la construcció de l’eventual Catalunya independent –que és el període analitzat en aquest informe–, les exigències i orientacions de la normativa europea s’han d’aplicar “tenint en compte els principis de màxima estabilitat i simplicitat organitzativa i funcional pel que fa a les estructures reguladores”, ja que haurien de ser les institucions representatives del futur Estat català “aquelles que haurien de definir les característiques més permanents del disseny institucional d’òrgans reguladors i les seves funcions.”
Pel que fa als sectors de energia, telecomunicacions i transports, en el marc del que prescriuen les normatives de la UE, l’informe conclou que la “fórmula més senzilla” per organitzar durant el període de transició les funcions de regulació en els serveis d’energia, telecomunicacions i transport (ferroviari) seria “l’atribució a l’Autoritat Catalana de la Competència de les funcions relatives a la garantia de l’accés a la infraestructura”.
Pel que fa a la resta de funcions reguladores i supervisores, el document assegura que “la fórmula més senzilla durant el període de transició seria atribuir el seu exercici a estructures administratives de la Generalitat de Catalunya” i emfatitza que aquesta fórmula és només transitòria, “fins que es prenguin futures decisions de tipus més permanent.”
La integració a la comunitat internacional
Els reptes i estratègies en el procés de reconeixement i integració en la comunitat internacional d’un eventual estat català independent centren el tretzè informe del CATN. Aquest document en complementa d’altres, com els dedicats al futur polític de Catalunya, a la internacionalització de la consulta i del procés d’autodeterminació i a les vies d’integració a la UE.
Aquest nou informe recorda que “a la pràctica, la comunitat internacional no ha condemnat, de forma general, la major part de casos de secessió” i puntualitza que “només ha considerat il·legals casos en què la secessió implicava la violació d’una norma imperativa del dret internacional”. Asegura també que el procés de creació d’un nou estat, a partir de la secessió “es consolidarà o no com un fet pràctic” i que “res no està predeterminat d’antuvi”.
Conclou que el fet que la secessió “no sigui a priori ni legal ni il·legal, no implica que no sigui important la forma com es produeix, les raons que la justifiquen i el treball de creació de confiança i d’interessos compartits per tal d’assegurar que la comunitat internacional no tingui cap dubte que la nova entitat compleix els requisits i condicions propis d’un estat”.
Concretament en el cas català, el CATN recomana que abans d’endegar un procés formal de demanda de reconeixement, seria convenient que el nou estat complís diversos requisits. En primer lloc, que estigués en condicions de mostrar que ho és, és a dir, que es compleixen els criteris i estàndards internacionals. Dit d’una altra manera, mostrar clarament que la població accepta majoritàriament la situació nova, que hi ha un territori definit i que una autoritat legítima exerceix de forma eficaç les seves competències.
En segon lloc, que cerqui, abans de la proclamació d’independència, possibles suports per al procés de reconeixement, amb eventuals valedors i impulsors, per tal d’assegurar-se per endavant un mínim de reconeixement, bilateral i multilateral. I en darrer lloc, que estableixi “una estratègia clara –progressiva, amb prioritzacions ben pensades, realistes i molt treballades–“ per anar aconseguint reconeixements bilaterals i multilaterals, entre altres.
El poder judicial
El catorzè informe del CATN analitza l’administració de la justícia i el poder judicial. En aquest estudi assegura que “a partir de la proclamació d’independència deixarien de tenir jurisdicció a Catalunya els òrgans judicials estatals situats fora de Catalunya amb competència sobre tot el territori així com també el Tribunal Constitucional”. En aquest sentit, caldria assignar les funcions jurisdiccionals d’aquests òrgans, en tot allò que afecti Catalunya, a òrgans judicials catalans.
El document també conclou que l’organització actual dels òrgans judicials a Catalunya, amb la nova assumpció de competències que s’indica a l’informe, “podria restar bàsicament igual, amb l’excepció del Tribunal Superior de Justícia, que hauria d’adequar-se a la nova situació, encara que amb els mínims canvis possibles”. Entre aquests, hauria de considerar-se la divisió de l’actual sala civil i penal en dues sales diferents, una per cadascun d’aquests ordres jurisdiccionals; la creació, eventualment, d’una sala d’empara de drets fonamentals; i la constitució d’una sala de cassació.
En relació al govern del poder judicial, el CATN aposta, que des de la creació del nou estat fins a l’aprovació d’una nova Constitució seria necessari establir un sistema provisional, mitjançant la llei constitucional provisional. El document aclareix que en aquest cas, i a diferència del que succeeix en altres institucions i matèries, “no resulta possible la continuïtat amb el sistema actualment vigent”, ja que exigiria la creació d’un nou òrgan similar al Consell General del Poder Judicial, amb la qual cosa s’estaria prefigurant, “de manera difícilment reversible”, el nou model que hagués de determinar la futura Constitució catalana.”
Seguretat Social catalana
Aquest informe, el quinzè elaborat pel CATN, aborda una qüestió especialment sensible: el del cobrament de les pensions i altres prestacions de la Seguretat Social. Com diu l’estudi, “des del primer moment” de la seva creació, ha de disposar d’un sistema de Seguretat Social “capaç” de pagar amb tota normalitat les pensions i altres prestacions de la seguretat social a les persones que el dia anterior les percebien, “en les mateixes condicions que fins ara, sigui quin sigui l’escenari en què es desenvolupi el procés d’independència”.
Des d’aquesta perspectiva, l’informe analitza, d’una banda, quina estructura orgànica, de govern i gestió, hauria de tenir la seguretat social catalana que caldria crear, quines funcions hauria de realitzar i com les hauria de portar a terme. I d’altra banda, analitza una qüestió específica però molt rellevant: la de la sostenibilitat econòmica de les pensions i, més concretament, de les pensions de jubilació.
Des del punt de vista orgànic, d’entre les moltes consideracions que fa l’informe destacar la relativa a la necessitat de crear, al més aviat possible, una Agència Catalana de la Seguretat Social, que comptaria amb unes dues-centes oficines, quatre mil treballadors i un pressupost de personal de 130 milions d’euros.
Pel que fa la sostenibilitat de les pensions de jubilació es constata, en primer lloc, que el saldo del sistema de la Seguretat Social a Catalunya ha estat tradicionalment millor que a la resta de l’Estat espanyol. Així, per exemple, a Catalunya la Seguretat Social va tenir sempre superàvit des de 1997 fins a 2008, mentre que a la resta de l’Estat els superàvits s’han produït únicament entre 2003 i 2007. A més, quan hi ha hagut superàvit sempre ha estat superior a Catalunya que a la resta d’Espanya i quan a partir del 2008 s’ha entrat en dèficit –com a conseqüència de la crisi econòmica i l’augment de l’atur– el dèficit sempre ha estat clarament inferior. Concretament, el 2010 el dèficit a Espanya va ser del 25%, mentre que a Catalunya era d’un 8,6%. Per tant, una Seguretat Social Catalana estaria en millors condicions de fer front a les prestacions i en especial a les pensions de jubilació.
En segon lloc, l’informe es pregunta què succeiria si en el moment de proclamar-se la independència persistís l’actual dèficit de la Seguretat Social. L’informe assenyala les dues vies per aportar els recursos necessaris: per una banda, en el cas d’un procés d’independència pactat, en el repartiment d’actius i passius, “una part del fons de reserva s’hauria de traspassar al nou Estat català”. La proporció que correspondria a Catalunya dependrà de la negociació. Seria correcte considerar que s’ha d’atribuir a Catalunya la part del fons de reserva que es va dotar amb els superàvits de la Seguretat Social a Catalunya. Aquesta proporció seria considerable, atès que com hem vist, en els anys d’expansió la Seguretat Social va tenir els majors superàvits a Catalunya.
Per altra banda, en el cas d’un procés d’independència no pactat, o en el cas d’una negociació de repartiment d’actius i passius que s’allargués en el temps, uns anys més enllà de la independència efectiva, el nou Estat català “podria cobrir el dèficit amb els pressupostos ordinaris de la seva hisenda”.
En l’informe del Consell sobre la viabilitat fiscal i financera d’una Catalunya independent es mostra una estimació dels ingressos i les despeses de la hisenda d’una Catalunya independent per al període 2006-2011. Si Catalunya hagués estat independent en aquest període 2006-2011, un cop cobertes les despeses de l’actual Generalitat i les despeses de les competències estatals que haurà d’assumir, hauria disposat d’uns ingressos addicionals anuals d’11.198 milions d’euros de mitjana. Amb aquests ingressos addicionals nets, conclou el CATN, “no hi hauria cap problema per assumir el dèficit de la Seguretat Social mentre la situació de crisi es mantingués”.
Successió d’ordenaments i d’Administracions
El setzè informe del CATN dóna resposta a dues qüestions: la successió d’ordenaments i la successió d’Administracions entre l’Estat predecessor i l’Estat successor.
Pel que fa a la primera, l’estudi analitza com s’hauria de fer el trànsit entre el dret espanyol vigent fins al dia de la proclamació de la independència i el nou dret català vigent a partir del moment de la proclamació, sempre garantint la seguretat jurídica, la completesa del nou ordenament i la seva efectivitat.
La fórmula proposada pel CATN és la declaració immediata de la incorporació provisional al nou dret, per remissió, de disposicions procedents d’altres ordenaments i especialment del dret espanyol, amb les modificacions o adaptacions concretes que siguin imprescindibles, i l’establiment d’un programa de treball legislatiu, detallat i precís, adreçat a dissenyar la estratègia i les mesures per anar substituint, amb ordre i sistematicitat, el vell ordenament per un de nou que respongui exclusivament a les necessitats de la nova realitat social i política.
La segona qüestió a què dóna resposta l’informe és la de la substitució de l’Administració espanyola, tant de la central com de la descentralitzada a Catalunya, per una nova Administració exclusivament catalana. També en aquest cas, l’objectiu principal és garantir el “principi de continuïtat dels serveis públics” que es presten als ciutadans. El CATN analitza la substitució des de la perspectiva dels mitjan materials però, sobretot, dels mitjans personals: en definitiva dels funcionaris estatals radicats a Catalunya que podrien incorporar-se a la Administració catalana i, molt especialment, a la subrogació de l’administració del nou estat en el lloc de l’Estat en els molt nombrosos contractes subscrits per l’Estat amb altres Administracions i amb subjectes privats radicats a Catalunya.
D’entrada cal afirmar que, en l’actualitat, en la successió de contractes entre les Administracions s’aplica el principi general de la subrogació automàticai general de l’Administració successora en els drets i deures de l’Administració predecessora respecte dels drets i obligacions dels contractistes.
Tanmateix, aquesta regla general admet excepcions o modulacions en funció de la enorme casuística que plantegen els molts diversos tipus de contracte (per seu contingut, extensió territorial, grau d’execució al llarg d ela vida del contracte, caràcter públic i privat, etc...) i també en funció de les clàusules particulars de cada contracte.
Per aconseguir una “successió administrativa ordenada i exitosa” en tot allò que afecti terceres persones (personal al servei de l’Administració, contractistes, subjectes privats que exerceixin funcions públiques, ciutadans que tinguin procediments iniciats o drets reconeguts per l’Administració, relacions amb altres Administracions o amb altres ens públics i privats), el CATN proposa la creació d’una comissió paritària.
Seguretat interna i internacional de Catalunya
L’objecte del dissetè informe del CATN és analitzar les principals estratègies i actuacions que hauria de realitzar un eventual Estat català independent a l’hora de garantir la seva seguretat interna i internacional.En concret, l’estudi es centra en les actuacions a realitzar durant el període de transició nacional i els primers mesos de construcció d’un eventual nou Estat català. Tanmateix, a l’informe també s’apunten “reptes de la construcció d’un nou sistema de seguretat, interna i internacional de llarga durada”
En primer lloc, s’estudien les premisses, les pràctiques i els models que caracteritzen els sistema de seguretat interna i internacional dels estats a l’actualitat. En aquest sentit, en l’elaboració de l’informe, s’han tingut en compte els canvis dels darrers anys: des de les amenaces fins a les formes de fer-los front, i en definitiva, com s’ha difuminat la distinció entre seguretat interna i externa o internacional, entre altres.
En segon lloc, s’analitzen les característiques fonamentals del sistema de seguretat vigent a Catalunya i els reptes nous que haurà d’assolir ja que en seguretat interna només exerceix avui una part de les funcions que corresponen a un Estat “normal” (avui una part d’aquestes funcions les realitza l’Estat) i sobretot haurà de fer front a les funcions pròpies de la seguretat externa o internacional, àmbit en el qual no hi té pràcticament cap experiència.
Finalment, es presenten les 14 estratègiesprincipals que caldria adoptar per fer front als reptes estructurals com, per exemple, “integrar des del primer moment en totes les actuacions adreçades a la seguretat interna, els principis, valors, funcions i objectius presents als documents i estratègies de la UE”. A més, es preveuen51 actuacionsque s’haurien de realitzar en seguretat interna i internacionals.
En el marc de la seguretat internacional, segons el CATN, Catalunya haurà de resoldre, en el marc de la integració plena a la comunitat internacional molts temes relatius a la presència en organismes de seguretat, tractats sobre el tema i, sobretot, coordinació en matèria de seguretat. Temes que fins ara han estat competència de l’administració central.
Entre altres aspectes, l’informe analitza les relacions amb els EUA així com la pertinença a l’OSCE o l’OTAN, sempre “tenint com a punt de partida tot allò previst per als tractats, estratègies i diversos instruments i agències de la UE”.
Aquest mateix informa posa un especial accent en l’anàlisi dels diferents models per bastir una política de foment i construcció de la pau.
Viabilitat fiscal i financera d’una Catalunya independent
Finalment, el divuitè informe del CATN conclou que la independència de Catalunya, a més de representar la desaparició del dèficit fiscal (un 8% del PIB català de mitjana i uns 16.000 milions d’euros), aportaria “un clar benefici per a la Generalitat al poder disposar d’uns recursos de més cada any (guany fiscal) a l’entorn d’un 6% del PIB català” que podria tenir un “efecte multiplicador rellevant” sobre l’economia catalana.
L’estudi comença recordant que, en termes comparats, Catalunya és un territori de renda alta dins de l’Estat espanyol i també de la UE. En concret, segons l’IDESCAT, el 2013 Catalunya tenia un PIB per càpita un 23% per sobre de la mitjana espanyola i un 17% per sobre de la mitjana de la UE. Una Catalunya independent ocuparia el novè lloc entre els estats europeus en termes de PIB per càpita. Per al Consell, aquestes dades mostren que “la Generalitat seria completament viable fiscalment i financerament després de la independència de Catalunya, malgrat que hagués d’assumir noves competències, algunes tan rellevants com el sistema de la Seguretat Social”.
Tanmateix, l’objecte de l’informe es cenyeix a comptabilitzar l’impacte que una eventual independència tindria sobre els pressupostos de la Generalitat: quines despeses addicionals hauria de realitzar i quins ingressos addicionals tindria si tots els ingressos es quedessin a Catalunya: en definitiva quin seria el guany fiscal que es podria produir.
Per fer aquest càlcul es parteix de la informació que donen les balances fiscals de Catalunya amb el sector públic central espanyol, concretament de la balança de l’any 2011, que és la darrera que s’ha publicat.
Per calcular les despeses i els ingressos addicionals que obtindria el nou Estat, a partir de les balances de 2011,l’Informe empra el mètode del flux-monetari, llevat en el cas de les despeses relatives a defensa i política exterior que considera més acurat fer servir el mètode del flux càrrega-benefici.
Segons conclou el CATN, el resultat és “un guany fiscal que, amb dades del 2011, hagués estat d’uns 11.600 milions, el que representa un 5,9% del PIB”.
Aquesta xifra s’obté després de fer diversos càlculs: una vegada quantificades les despeses i els ingressos públics addicionals d’una Catalunya independent, es posa de manifest que els ingressos són “notablement superiors a les despeses comptabilitzades, i proporcionen un guany fiscal de 5.810 milions d’euros per a les arques de la Generalitat”.
A questa quantitat “cal sumar 7.184 milions que el nou Estat deixaria de pagar en no haver de participar en la futura amortització del deute de l’Estat espanyol”. Hauria d’assumir la part del deute corresponent, però no el derivat de la futura amortització de la part del deute que correspondria a l’Estat espanyol.
Per contra, afegeix1.400 milions, que és el “cost de les despeses que hauria assumir el nou Estat com a contribució per integrar a determinades organitzacions internacionals com la UE”.
L‘informe completa l’estudi amb una referència a l’efecte multiplicador que el guany fiscal podria tenir sobre l’economia catalana, ja que els guanys es podrien dedicar bé a incrementar la despesa pública o bé a rebaixar els impostos.
D’altra banda, assenyala que l’increment d’algunes despeses, com les necessàries per crear el Banc central o els òrgans reguladors, podria tenir un efecte positiu sobre l’ocupació d’alta qualitat.
També s’apunten els beneficis econòmics que derivarien del que es denomina “poder de decisió” a l’hora de dissenyar polítiques públiques, especialment les econòmiques, tenint en compte exclusivament els interessos de Catalunya.
Finalment, l’informe es planteja la qüestió fonamental de com podria finançar-se el nou Estat durant els primers mesos de funcionament si l’Administració tributària catalana no pogués exercir a ple rendiment la seva funció de recaptació d’impostos.
En un escenari de col·laboració amb l’Estat espanyol no hi hauria d’haver cap problema de finançament, ja que les noves competències a assumir haurien d’anar acompanyades dels corresponents recursos que provindrien dels impostos de l’Estat espanyol actualment recaptats a Catalunya, els quals passarien a ser del nou estat.
En cas de no acord, l’informe apunta un seguit de vies alternatives de finançament del nou Estat: sol·licitud de préstecs a entitats financeres, emissió de deute, emissió de bons... per fer front a les despeses inicials, que es quantifiquen en uns 4.500 milions d’euros mensuals.
En tot cas, es preveu que aquest hauria de ser un “període transitori breu”, ja que el nou Estat hauria de tenir suficientment preparada l’Administració Tributària pròpia en el moment en el qual es proclami la independència del nou Estat
En Marc és advocat. Llicenciat en Dret per la Universitat Internacional de Catalunya amb la qualificació de Premi Extraordinari i 22 Matrícules dʼHonor. També és Llicenciat en Criminologia i té estudis en Sociologia, cursats a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Falten 69 dies per l’ 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya; com ja sabeu l’ ANC està organitzant un altre gran manifestació per demostrar la ferma voluntat de la immensa majoria del poble Català d’assolir la Independència de Catalunya; tornarà a ser un clam de llibertat i de fermesa
Us envio aquest correu perquè necessitem saber el mes aviat possible, tal com vam fer per la Diada de la Via Catalana, el nombre de persones que vindran amb els autocars que llogarem per traslladar-nos a Barcelona on formarem la gran V que partint de la Plaça de Les Glories Catalanes omplirem la Gran Via de les Corts Catalanes fins l’Hospitalet i l’Avinguda Diagonal fins Esplugues del Llobregat. També per fer la previsió del espais que s’ompliran i els que seran reservats, ta i com es va fer l’any passat.
Ens hem posat en contacte amb diferents empreses d’autocars per negociar el preu i de sis empreses del Vallès nomes una s’ha compromès a facilitar-nos 3 autocars a 10€ la plaça; hem d’iniciar les inscripcions; podeu fer-ho contestant a aquest e-mail, també per telèfon 935 705 462 / 606 168 558 i presencialment en la Oficina Monzó i Peris de l’avinguda Piera, 35 de Martorelles, o a Neus Callado 660 687 905
Salut!
Independència és llibertat
Catalunya nou Estat!
Andreu Monzó i Garza
Coordinador Territorial Martorelles i Sta. Mª de Martorelles
Avui he comunicat als ciutadans de Catalunya que el president Pujol ha renunciat a la seva condició de president fundador de Convergència i de Convergència i Unió; també a l’oficina d’expresident i a la retribució que percebia com a tal. Com molts de vosaltres, estic molt impactat i entristit per la situació que estem vivint i per les conseqüències que tenen en el terreny personal i familiar i de país. Vull deixar constància que el president Pujol ha treballat tota la seva vida pel país i que, malgrat els errors que hagi pogut cometre, vol ajudar fins a l’últim moment per fer que el perjudici sigui el menor possible.
Aquesta situació, que és trista i difícil per a tots els que ens estimem el partit i el nostre país, l’hem de saber superar. Tenim reptes històrics al davant que ens demanen responsabilitat i alçada de mires. El 9 de novembre d’enguany els ciutadans de Catalunya estem cridats a decidir el nostre futur, i la gent de Convergència, i jo personalment, posarem tota la nostra energia, el nostre impuls i la nostra capacitat perquè la consulta sigui possible. No cal dir que per endavant tenim altres reptes també importants com les eleccions municipals del 2015 i sobretot aixecar el país econòmicament, socialment i culturalment.
Com a partit tenim 40 anys d’història. Han estat uns anys durant els quals hem hagut de prendre moltes decisions, algunes difícils i no sempre totes encertades. Tanmateix, una història plena de bona feina i de resultats positius. Aquest és el nostre bagatge i ens ha de servir per afrontar el futur amb determinació, encetant una nova etapa que ja té les bases posades i essent conscients que el futur del país és a les nostres mans.
Vull desitjar-vos que aquelles i aquells que tingueu l’oportunitat de fer-ho, descanseu durant aquests dies d’estiu. I que aprofiteu les vostres relacions personals i les vostres converses per tenir ben presents les fortaleses i energies de Catalunya, que són moltes.
En política res mai és definitiu. Malgrat la voluntat expressada per Marc Pertíñez d’anar deixant progressivament la política després dels mals resultats de CiU a les eleccions municipals de 2011, l’actual regidor convergent serà el candidat de les llistes de CDC, i si res no canvia també de CiU, als propers comicis municipals previstos per a la primavera de l’any que ve.
“El partit m’ho va demanar i no m’hi he pogut negar”, explica Pertíñez a CONTRAPUNT. De fet, l’assemblea de militants, amb uns 30 assistents, va triar per unanimitat Pertíñez per substituir Jaume Mompel, alcalde al municipi entre 1995 i 2003, i que ja va anunciar després de les eleccions de 2011 que no es tornaria a presentar a l’Alcaldia.
El nom de Pertíñez, però, sorprèn si es té en compte el distanciament existent en els darrers temps entre el partit, presidit per Rafael Corpas, i el grup municipal format per Mompel, Pertíñez i Defaus. Amb tot, les dificultats per trobar un relleu poden haver estat clau per a la tria de Pertíñez, qui a l’estiu de 2011 dimitia com a president de CiU a la població. En aquell moment, però, l’executiva local acceptava la dimissió però no la renúncia com a regidor, ja que havia de ser la persona que fes acompanyament als regidors entrants, en cas que s’hagués fet efectiva la dimissió de Mompel i Defaus.
Modernitzar el poble Pertíñez assegura estar “molt il·lusionat” amb l’elecció i considera que és una oportunitat per “posar tota la meva fortalesa i poder tirar endavant un projecte de modernització d’aquest poble”, diu. Pertíñez creu que a la població hi ha “una manca de lideratge; hi ha dubtes i no es prenen les decisions importants”. El ja candidat oficial creu que el poble necessita una transformació urbanística a nivell d’ar-ranjament de carrers i de creació de nous espais de convivència i un aprofitament del teixit industrial de la població per “donar sortida al nostre jovent”.
President Mas: "El Govern buscarà tots els aliats possibles per assegurar la reactivació econòmica i la justícia social"
El cap de l’Executiu ha presidit aquest matí, al Palau, la signatura d’un Acord, amb el qual el Govern i els agents econòmics i socials aprofundeixen en el diàleg social i aproven mesures de caràcter urgent per pal·liar els efectes de la crisi
L’Acord pel diàleg social permanent signat avui conté també mesures de mitjà i llarg termini destinades a millorar la competitivitat de l’economia catalana
El Govern destinarà més de 500 milions d’euros aquest any a la reactivació de l’economia i el manteniment de les polítiques d’ocupació i de protecció social
El Govern analitza l'informe sobre la sentència del Tribunal Constitucional i constata que la consulta pel dret a decidir té marge legal
El document destaca la “inconsistència” i “els esforços argumentals febles i contradictoris” de la sentència del TC per atribuir caràcter jurídic a la resolució del Parlament
“Ens inquieta que un tribunal, per més que sigui el Constitucional, entri a judicialitzar una resolució política”, ha afirmat el conseller Homs durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern
La sentència del Tribunal Constitucional “no atén totes les pretensions del Govern espanyol”, que aspirava a la declaració d’inconstitucionalitat de tota la Resolució del Parlament
A diferència del que pretenia prohibir el Govern espanyol, el Tribunal Constitucional declara que “entre les activitats de preparació incloses en l’exercici del dret a decidir s’hi poden incloure qualsevol mena de referèndum o consulta adreçada a conèixer la voluntat dels ciutadans sobre el futur polític de Catalunya”, sempre que “no es configuri com un referèndum d’autodeterminació”
Homs demana al Govern espanyol que aclareixi si, un cop el TC ha avalat el dret a decidir, tindrà la "voluntat política de deixar votar el poble de Catalunya"
President Mas: "El camí seguirà, a la manera catalana: positiva, il·lusionada i pacífica"
En una declaració institucional al finalitzar el debat al Congrés dels Diputats, el president agraeix “el bon to i els continguts ferms” mostrats pels diputats catalans que han defensat la proposició de llei i el suport de les formacions polítiques que han votat a favor pel sí
El cap de l’Executiu reitera que el no del Congrés és només “un punt i a part” i assegura que “les institucions catalanes buscaran la construcció de marcs legals per poder fer la consulta”
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha remarcat aquesta nit, un cop conegut el rebuig del Congrés dels Diputats a la proposició de llei presentada pel Parlament per delegar a la Generalitat la competència per convocar un referèndum, que “el camí seguirà”.
Preguntes i respostes sobre el càlcul del nou sistema tarifari, que entrarà en vigor l'1 d'abril Després de la polèmica per l'augment desproporcionat del preu de la llum, el govern espanyol va fer-se enrere i va cancel·lar les subhastes. A l'abril entraran en vigor els nous sistemes de tarifa i el preu es calcularà, segons el cas, o bé per hores o bé fent la mitjana de dos mesos o bé d'acord amb una tarifa plana anual. Quines opcions tenen els consumidors? Quina és més beneficiosa? Quines estratègies hi ha per a no gastar tanta electricitat i reduir la factura? N'hem parlat amb Josep Escarrà, consultor energètic de l'Estudi Ramon Folch.
Els pares demanen al ministeri que aboni les despeses d'igual manera que preveu pagar a les famílies que sol·liciten l'ensenyament en castellà a Catalunya
Una família de Xirivella (l'Horta) ha presentat una sol·licitud al ministeri de Cultura i Educació reclamant danys econòmics i personals per haver hagut de dur la seva filla a un centre concertat d'un altre municipi davant la falta d'oferta d'ensenyament públic en valencià en la seva localitat.
Segons el Centre Escocès pel Canvi Constitucional això constrasta amb la Constitució Britànica, que no ha significat un obstacle per a la celebració de la consulta
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reivindicat el dret a realitzar una consulta d'autodeterminació a Catalunya en l'article 'Deixeu-nos votar!', publicat en sis diaris europeus al llarg d'aquest febrer.
Després de revisar les instal·lacions elèctriques, de prevenció d'incèndis i d'emergències, s'espera poder reobrir a l'abril L’envelat de Carrencà, l’equipament més utilitzat del municipi, ha tancat les portes aquest febrer perquè incomplia normes de seguretat. Malgrat que l’informe tècnic de març de 2013 ja detectava aquestes deficiències –vinculades a una nova normativa més estricte–, el consistori ha volgut mantenir les activitats de les entitats a qui ja havia cedit l’espai fins al 31 de gener de 2014.
Un manifest defensa que es pot fer la consulta dins de la Constituicó Una trentena de jutges que exerceixen a Catalunya ha signat un Manifest a favor del dret a decidir en el que deixen clar que "Catalunya és una nació" i que "aquesta indiscutible realitat nacional de Catalunya comporta, indefectiblement, el reconeixement del seu dret a decidir".
Segons el testimoni d’un veí recollit pel diari Ara, els agents “anaven amb una llibreta, comptaven les estelades dels balcons de la plaça i ho anotaven”. Uns fets que va negar “categòricament” la Guàrdia Civil dos dies després, la qual va afirmar que “mai s’ha donat ni s’ha rebut cap instrucció en aquest sentit”.
DEMANEN EXPLICACIONS Tot i aquesta negació dels fets per part del mateix cos policial, l’alcalde de Sant Celoni, Joan Castaño, va enviar el mateix dilluns una carta a la delegada del Govern a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, demanant-li explicacions sobre els fets, ja que “la manca d’informació va causar estupor als celonins i celonines que es trobaven a la plaça”. Unes explicacions a Llanos de Luna que també ha demanat ERC, la qual creu que, si és cert el que denuncien alguns veïns, serien uns fets “de gravetat, vulneració de drets fonamentals i incomprensió de la normalitat democràtica”. També CDC demanarà, en aquest cas al Ministeri d’Interior, informació al respecte.
Els presidents Mas i Rajoy, aquest matí a la Moncloa
Marc Pertíñez RomagosaCandidat a l'alcaldia
Aquest dijous s'inaugurarà l'embrió d'una de les principals estructures d'estat
Sant Hipòlit de Voltregà reuneix més de 1.440 banderes independentistes certificades pels jutges de l'Official World Record
Segons el Centre Escocès pel Canvi Constitucional això constrasta amb la Constitució Britànica, que no ha significat un obstacle per a la celebració de la consulta
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reivindicat el dret a realitzar una consulta d'autodeterminació a Catalunya en l'article 'Deixeu-nos votar!', publicat en sis diaris europeus al llarg d'aquest febrer.
L’exjutge de l’Audiència Nacional considera que "hauria de continuar el seu curs" tot i que no tindria “valor jurídic”
Després de revisar les instal·lacions elèctriques, de prevenció d'incèndis i d'emergències, s'espera poder reobrir a l'abril
Un manifest defensa que es pot fer la consulta dins de la Constituicó
Bomba informativa a Sant Celoni. Aquest passat dissabte, la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va denunciar que una parella d’agents de la Guàrdia Civil assenyalava els edificis i balcons de la plaça de la Vila on hi ha penjades estelades i en prenia nota.