Malgrat que l'emigració estrangera ha abastat gairebé el 80% del creixement demogràfic del Principat durant la primera dècada del segle XXI, en els deu anys que separen els dos censos hi ha 1.120.000 persones més que entenen el català, 747.000 més que el saben parlar, 1.190.000 més que el saben llegir i 1.003.000 més que el saben escriure.
Les dues habilitats lingüístiques més vinculades a l'alfabetització i l'escolarització de la població són les que han crescut més, tant en termes absoluts com relatius. L'any 2001, el percentatge dels qui llegien i escrivien en català eren el 74,3% i el 49,8%, respectivament, i el 2011 han arribat fins al 79,1% i el 55,8%. Els que l'entenen passen del 94,5% al 95,2%. L'únic apartat en què hi ha hagut un retrocés, poc significatiu, ha estat entre els que el saben parlar, que han passat del 74,5% al 73,2%.
L'efecte favorable de l'escolarització sobre el nivell de català és molt evident en la població de menys de vint anys. Els nivells més elevats els registren el grup de nois i noies de 10 anys a 14 que cursen l'ensenyament secundari obligatori. Tot i que en aquest segment d'edats hi ha un 17% de població de nacionalitat estrangera, el 99,4% entén el català, el 96% el sap parlar, el 97,3% el sap llegir i el 93,3% el sap escriure.
Diferències territorials sobre la capacitat de parlar en català
L'habilitat de parlar en català mostra diferències territorials significatives. Els habitants de les Comarques Centrals (83,9%) i de les Terres de l'Ebre (81,1%) són els que millor es defensen a l'hora de parlar el català, mentre que els residents de l'Àmbit Metropolità (70,5%) i els del Camp de Tarragona (74,1%) són els que mostren menys habilitat per parlar la llengua. Per comarques, el Priorat (88,9%) i el Berguedà (88,8%) es posicionen en primer i segon lloc, respectivament, mentre que la Vall d'Aran (63,6%), el Baix Llobregat (68%) i el Barcelonès (68,1%) se situen a la cua.
No obstant, els habitants que tenen més coneixement del català són els de l'Alta Ribagorça, Pla de l'estany i Terra Alta, i els que l'entenen menys són els de la Vall d'Aran, Baix Llobregat, Barcelonès i Baix Penedès.
Llegir i escriure en català, les dues habilitats que més creixen en 10 anys
El percentatge de persones que llegien i escrivien en català l'any 2001 eren del 74,3 % i el 49,8 %, respectivament, mentre que el 2011 els percentatges han pujat fins al 79,1% i 55,8%, respectivament. Els territoris que més han experimentat aquest augment de les dues habilitats són l'Àmbit Metropolità i el Penedès.
L'habilitat de parlar en català mostra diferències territorials significatives. Els habitants de les Comarques Centrals (83,9%) i de les Terres de l'Ebre (81,1%) són els que millor es defensen a l'hora de parlar el català, mentre que els residents de l'Àmbit Metropolità (70,5%) i els del Camp de Tarragona (74,1%) són els que mostren menys habilitat per parlar la llengua. Per comarques, el Priorat (88,9%) i el Berguedà (88,8%) es posicionen en primer i segon lloc, respectivament, mentre que la Vall d'Aran (63,6%), el Baix Llobregat (68%) i el Barcelonès (68,1%) se situen a la cua.
No obstant, els habitants que tenen més coneixement del català són els de l'Alta Ribagorça, Pla de l'estany i Terra Alta, i els que l'entenen menys són els de la Vall d'Aran, Baix Llobregat, Barcelonès i Baix Penedès.
Llegir i escriure en català, les dues habilitats que més creixen en 10 anys
El percentatge de persones que llegien i escrivien en català l'any 2001 eren del 74,3 % i el 49,8 %, respectivament, mentre que el 2011 els percentatges han pujat fins al 79,1% i 55,8%, respectivament. Els territoris que més han experimentat aquest augment de les dues habilitats són l'Àmbit Metropolità i el Penedès.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada