L’Onze de Setembre de 2013 serà recordat per l’èxit de la Via Catalana. La mobilització d’ahir va ser única. Aquest èxit es va aconseguir per diverses raons:
Primer, perquè es va aconseguir fer una cadena humana de més de 400 quilòmetres de persones entrellaçades agafades de la mà de forma totalment pacífica.
Segon, perquè va ser una mostra excepcional de compromís i de desig per un objectiu col·lectiu d’una gran part de la gent del nostre país. Un objectiu que, per molt que alguns ens vulguin fer creure el contrari, ens uneix i no ens divideix, com ho demostra que ahir érem molts més que l’any passat.
Tercer, perquè va ser una mostra espectacular de capacitat de mobilització i d’organització per part de la societat catalana i de l’ANC, una entitat transversal que neix de la pròpia societat i que hem de felicitar per la seva feina.
Quart, perquè per segona vegada en un any hem estat capaços d’obrir els ulls al món sobre el procés català i es va demostrar que no respon únicament a una aposta política, sinó que respon a un desig i a un mandat que neix de la pròpia societat catalana i que té un ampli suport del nostre poble.
Els partits polítics de Catalunya tenim clar el mandat i, els que veiem clar l’objectiu expressat ahir per gran part del poble de Catalunya, tenim l’obligació de fer tot el que calgui per respondre a aquest anhel. El primer objectiu és fixar la data de la consulta i la pregunta i el compromís per part del Govern de la Generalitat és fer-ho abans de finals d’any.
Els mitjans i gran part dels polítics estatals, en general, neguen l’èxit de la Via Catalana, però és producte de que són conscients del que realment està passant a Catalunya. Els experts diuen que tot procés de pèrdua, comença sempre amb una etapa de negació.
Per Jordi Talarn i Brich
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada